cat | esp

El debat anònim

La sèrie The Newsroom revela moltes coses. Sobre el dia a dia a la redacció d’un mitjà, sobretot, i també sobre la perversitat de les empreses de comunicació. Veure a què s’enfronten els periodistes, quins són els actors típics, quines postures acostuma a defensar cada tipus d’actor en cada tipus de cas… Veure això en una sèrie dóna una certa idea de com passa a la vida real. La sèrie apunta, en tot cas, quins haurien de ser els temes de debat per fer de l’exercici de comunicar un exercici més net.

Estic a punt d’acabar de veure-la. I del capítol que vaig veure fa poc, el sisè de la primera temporada, un que titulen ‘Bullies’, rescato una interessant discussió sobre què fer i com gestionar els comentaris dels telespectadors a la web del programa.

Una imatge de The Newsroom
Una imatge de The Newsroom

Participen en la discussió Will McAvoy, presentador i cap de redacció del programa News Night; MacKenzie, la productora executiva del programa, i Neal Sampat, el jove que s’encarrega d’escriure el bloc d’en Will i que té fama de ser l’únic de la redacció que sap una mica de què va això d’Internet. I la discussió comença després que Will hagi de citar, en directe, alguns dels comentaris de la web.

Millor transcriure que explicar-la:

Will: I com sempre acabem el programa amb els vostres comentaris al nostre web. Veiem què tenim aquesta nit. ‘LollypopLollypop’ diu: “30 segons més i hauries fet plorar a aquest hipòcrita amargat”. Aquesta … aquesta no era en absolut la meva intenció. Següent comentari. ‘SurrendrDorothee’ diu: “El cas d’aquest que no ha sortit de l’armari és el d’un traïdor a la seva raça i la seva orientació sexual”. (Pausa). D’això… ell no és clarament algú que no ha sortit de l’armari. És obertament homosexual. També crec que ha mostrat molt coratge venint al programa. Segurament més coratge que el necessari per posar un comentari anònim.

- Acaba el programa, Will surt del plató i entra a la redacció. Allà s’ajunta amb Neal i MacKenzie -

Will: Neal!
Neal: Creu-me, aquests dos comentaris eren els millors que teníem.
MacKenzie: Hem de parlar del que acaba de passar
Will: Ho estic intentat
(…)
MacKenzie: Ja hem parlat d’això abans …
Will: Però seguim traient aquests comentaris!
MacKenzie: És un acord. Les pàgines vista compensen la caiguda de l’audiència.
Will: Hi ha alguna manera de saber si ‘LollypopLollypop’ té deu anys? O de si és una gosseta? (…) Hi ha alguna manera de saber-ho?
Neal: No
Will: Hi ha alguna manera de saber si ‘LollypopLollypop’ i ‘SurrendrDorothee’ són la mateixa persona?
Neal: No
Will: Qui posa més comentaris a Internet, la gent que està contenta o la descontenta?
Neal: Més o menys és una relació de 30 a 1 … guanyen els descontents.
(…)
Will: Bé. Així és com m’encantaria que passés: vols incorporar-te al debat? Bé. Vull saber el teu nom, edat, ocupació i nivell d’estudis.
MacKenzie: Per Déu!
Neal: El que passa a Internet és que és una eina populista.
Will: Els populistes també tenen nom. William Jennings Bryan, Will Rogers, jo… A no sé que siguis ‘Garganta Profunda’ o que estiguis al programa de protecció de testimonis, l’anonimat és covardia. Estàs amb el populatxo. Estàs llançant bufetades des dels seients barats.
MacKenzie: I com podríem comprovar el nom d’algú, la seva edat, la seva ocupació, el seu nivell d’estudis…?
Will: Neal?
Neal: Implementant un servei de verificació de terceres parts.
MacKenzie: Tot el que havies de dir és “no podem” i la conversa s’hauria acabat.
Will: És això possible?
Neal: És el que el Servei de Salut fa servir quan t’apuntes a través de la seva web. Podem fer-ho si vols.
Will: Vull.
MacKenzie: El resultat no serà que ja ningú comentarà a la nostra web?
Will: Per començar … Oh no! ¿Què farem sense els comentaris de ‘SurrendrDorothee’?! En segon lloc, el resultat serà que la nostra web marginarà qualsevol altra web. El resultat serà urbanitat a la plaça pública i un triomf del populisme. Arreglaré Internet sense l’ajuda de ningú!

Aquesta discussió jo l’he viscut en directe. Només que quan la meva ‘MacKenzie’ de torn preguntava això de “el resultat no serà que ja ningú comentarà a la nostra web?”, la resposta era sempre “sí, és veritat… deixem-ho així i que segueixi parlant ‘LollypopLollypop’”.

I així tenim comentaris anònims en tantes webs de mitjans de comunicació que criden sense reflexió i no porten enlloc. Per molt que alguns s’entestin a dotar de valor aquestes pseudo-converses i elevin a la categoria de “resum del que pensa la gent” una cosa que només són crits anònims en una barra de bar. I el resultat, en alguns casos, pot no ser inofensiu.

Leave a Reply